Des del cop d’estat, recolzat per la UE, la OTAN i els EUA que va tenir lloc aquest febrer a Ucraïna han passat diversos fets.
Un cop d’estat recordem, directament relacionat amb la prèvia aparició de franctiradors a les mobilitzacions –de coneixement ja públic que pertanyien a les bandes opositores-, és necessari evidenciar que és la primera vegada des del fi de la segona guerra mundial que el feixisme torna a un govern europeu, servint com a instrument al servei d’estratègies imperialistes. Un govern il•legítim de coalició entre forces de dretes, d’extrema dreta (Svoboda) i directament nazis (Pravy Sektor) controlen el país. És especialment significatiu que una de les primeres mesures del nou govern fos un préstec del FMI, sumant-li una sèrie de mesures econòmiques “doloroses”.

S’ha començat una persecució contra minories ètniques i dissidents polítics, així com la crema de seus del Partit Comunista i de sinagogues, al més pur estil de l’Alemanya nazi. La resistència contra el nou govern no s’ha fet esperar i el moviment antifeixista ha cristal•litzat en diversos llocs, especialment al sud i a l’est del país, per bé que és fals que la resistència tingui un caràcter només pro-rus.